Jornada Com envellir bé emocionalment

Jornada: Com envellir bé emocionalment

La Fundació Agrupació i la Fundació Pere Tarrés organitzen la jornada “Com envellir bé emocionalment”

La Fundació Agrupació i la Fundació Pere Tarrés han organitzat la jornada “Com envellir bé emocionalment” amb la finalitat de reflexionar sobre els diversos factors que intervenen en el procés d’envelliment.

El president de la Fundació Agrupació, Josep Lluís Vilaseca, el director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol i la comissionada d’Alcaldia de la Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona, Assumpció Roset, van ser els encarregats d’inaugurar la jornada.

“Hem aconseguit allargar la vida però no eliminar els problemes de mobilitat. La realitat és que, en l’actualitat, arribem a la vellesa amb moltes dificultats de salut i discapacitat”. Així de contundent es va mostrar el doctor Miquel Vilardell, cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Vall d’Hebron, en la conferència inaugural de la jornada “Com envellir bé emocionalment”. Vilardell va alertar de la importància que té adoptar mesures preventives durant la joventut ja que, tal i com va afirmar, molts dels problemes físics que presenta la gent gran es podrien evitar si en les primeres etapes de la vida s’haguessin seguit pautes més saludables.

Va insistir també en la importància del benestar psicològic a l’hora de viure un bon envelliment. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un 15% de les persones grans pateix algun tipus de trastorn mental, essent l’ansietat, l’angoixa i l’estrès les patologies més habituals. En aquest sentit, Vilardell va voler advertir de la que, segons ell, és la gran contradicció actual: “Per una banda ens diuen que l’esperança de vida és de 87 anys mentre que, per l’altra, s’està jubilant gent amb 50. Aquestes persones encara tenen molta vida per davant. Davant d’això, saber gestionar i acceptar tots aquests canvis esdevé un dels principals reptes ens aquests moments”, va assegurar.
Ponència Dr. Miquel Vilardell

A la taula rodona “Com afrontar els canvis vitals”, la psicòloga Amparo Menéndez va analitzar la manera en què la gent gran viu els processos de dol, parant especial atenció en les diferents estratègies que té l’entorn més pròxim a l’hora de fer costat en cadascuna d’aquestes etapes. Per la seva banda, Manuela Yerbes, Terapeuta Ocupacional de la Residència assistida i Centre de dia Olivaret, va citar “l’angoixa, l’estrès, la por i la pèrdua d’interès en continuar endavant” com els principals sentiments que apareixen quan algú veu minvada la seva independència. “El més recomanable en aquests casos és estimular aquestes persones i animar-les que facin activitats i continuïn relacionant-se amb gent”, va afirmar Yerbes, que va afegir: “El millor antídot és, sens dubte, la socialització”. Finalment, el doctor Antonio San José, del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, va descriure la fragilitat, l’acumulació de malalties cròniques, la discapacitat, les síndromes geriàtriques i la fi de la vida com les cinc etapes bàsiques de l’envelliment i va apostar per la prevenció i el foment de les relacions socials en totes i cadascuna de les diferents etapes de la vida a l’hora de viure un procés d’envelliment positiu.
Ponència Sra. Amparo Menéndez
Ponència Sra. Manuela Yerbes
Ponència Dr. Antonio San José

En la segona taula rodona, “La gestió de les emocions i abordatge de les patologies emocionals de la gent gran”, el doctor Lluís Juan, director mèdic de la Residència Adegius i Secretari de la Secció Col·legial de Metges de Residències del Col·legi de Metges de Barcelona, Elisa Sala, tècnica del projecte RADARS de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, i la doctora Nathalie Pérez, coordinadora del Grup de Treball en Intel·ligència Emocional del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, van avaluar les diferents estratègies que tenen els professionals per afrontar situacions de dependència i soledat no volguda. “Un 40% de les persones que viuen en una residència pateixen depressió”, va afirmar Juan, qui va insistir en el paper cabdal del personal cuidador a l’hora de detectar aquestes problemàtiques.
Ponència Dr. Lluís Juan
Ponència Sra. Elisa Sala
Vídeo Projecte Radars
Ponència Dra. Nathalie Pérez

Galeria d'imatges