Jornada 10 anys de la Llei de Dependència

Taula de debat “La salut, un concepte molt ampli. Parlem-ne”

La Fundació Agrupació i la Universitat de l’Experiència han organitzat la taula de debat “La salut, un concepte molt ampli. Parlem-ne”.

Aquesta taula de debat va tenir lloc el dia 27 d’abril a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, on van assistir més d’un centenar de persones.

El nivell socioeconòmic, una alimentació equilibrada i la qualitat del son condicionen absolutament la nostra salut. No és pas nou, ho sabem de sobres; però probablement no donem a cap d’aquests tres aspectes la importància que mereixen. Més d’un centenar d’assistents interessats a conèixer les claus d’un envelliment saludable van poder seguir les explicacions de M. Carmen Vidal i Isabel Sánchez, coordinadores acadèmiques dels programes d’Alimentació i Gastronomia i de Ciències de la Salut de la Universitat de l’Experiència, respectivament, així com del neurofisiòleg i especialista en medicina del son Javier Albares, i després van participar en un torn obert de paraules amb moltes intervencions.

La Dra. M. Carmen Vidal, catedràtica de Nutrició i Bromatologia, va centrar la seva intervenció en la importància que té l’alimentació en la nostra vida: «Avui en dia se sap que, tot i que hi ha factors genètics i de l’entorn que condicionen la salut, si volem ser persones saludables, és crucial portar un bon estil de vida i, sobretot, seguir una dieta alimentària equilibrada».

Vidal va posar en relleu que, si bé antigament les malalties relacionades amb l’alimentació normalment les causava la desnutrició, al segle XXI hi ha moltes més patologies relacionades amb l’excés d’alimentació que no pas amb el dèficit alimentari, i va alertar dels riscos que comporta l’obesitat, que ja afecta mil milions de persones a tot el món: «És un factor de risc en l’aparició de moltes malalties greus (apnea del son, hipertensió, diabetis, infertilitat...) i, encara que no ens ho sembli, és tan perjudicial com el tabac».

Va explicar que el progrés ha modificat el nostre estil de vida i ens ha abocat a uns hàbits més sedentaris. «Com a conseqüència d’això, l’activitat física, que és un dels tres factors que condicionen la despesa calòrica diària de les persones —a més del metabolisme basal (l’energia que consumim per a les funcions bàsiques com el batec del cor) i la termogènesi (l’energia que necessitem per mantenir la temperatura corporal)¬—, s’ha vist molt reduïda. Això ens obliga, necessàriament, a reduir la ingesta d’aliments».

A més, va destacar que no hi ha dietes miraculoses i que cal menjar de tot, però que és imprescindible ajustar les quantitats a les necessitats calòriques de cadascú. «Som el que mengem, i tindrem més o menys probabilitats de patir malalties depenent de quina alimentació seguim», va concloure.

Ponència Dra. Carmen Vidal

La Sra. Isabel Sánchez va posar en relleu que el concepte de salut és molt ampli i és difícil arribar a un acord sobre què vol dir estar sa. Va explicar que la percepció de salut és molt subjectiva i que sovint depèn d’una qüestió cultural i, en alguns casos, fins i tot simbòlica. Centrant-se en el vessant més biològic de la salut, va remarcar que la perspectiva de gènere també és significativa: «Els homes i les dones no vivim igual i el ritme de vida és diferent en cada cas. La doble o triple jornada de la dona i l’excés de responsabilitats ens passa molta factura i ens proporciona malestar». També va destacar que la situació socioeconòmica de cada individu hi té un paper important. «Ens pensem que aquí, a Barcelona, no hi ha desigualtats socioeconòmiques i no és cert. Sí que n’hi ha. Els estudis conclouen que el risc de desenvolupar malalties no és el mateix per a la població de Pedralbes que per a la de Ciutat Vella».

Ponència Sra. Isabel Sánchez

L’expert en medicina del son el Dr. Javier Albares va començar la seva intervenció lamentant que, quan es parla de salut, el son és el gran oblidat. «Sempre es diu que cal menjar bé i fer activitat física, però poques vegades es destaca la importància de dormir bé». Segons Albares, «la mala fama del son ve de lluny, des de la Revolució Industrial, en què, per interessos, es va començar a relacionar el fet de dormir amb perdre el temps. I encara avui en dia hi ha algun espot publicitari que menysprea el son dient que és de covards».

També va alertar els assistents de les conseqüències de dormir malament: «Una societat que no dorm bé és una societat malalta, irritable, poc creativa, poc empàtica, amb problemes d’atenció i de concentració, i que tendeix a la impulsivitat», i va donar alguns consells bàsics que afavoreixen dormir: regular al màxim els horaris d’anar al llit i de llevar-se; dormir les hores necessàries; no fer activitat física, ni menjar, ni fer ús de dispositius mòbils just abans d’anar al llit; tenir llum natural de dia i llum molt càlida i tènue a la nit; no prendre estimulants, i restringir l’ús del llit (exclusivament per dormir quan tenim son).

A més, va recordar que les necessitats de son canvien segons l’edat, i va dir que, en la tercera edat, normalment, es modifica el ritme circadiari: apareix la síndrome de l’avançament del son (la gent gran té son abans i es lleva més aviat), i augmenten els cops que ens despertem durant la nit. «El son és més fraccionat, i és recomanable fer alguna migdiada durant el dia», va indicar.

Finalment, Albares va esmentar alguna de les vuitanta malalties del son tipificades (insomni, apnees, síndrome de les cames inquietes, narcolèpsia, etc.) i va posar en relleu que la major part són tractables, però que és imprescindible fer-ne un bon diagnòstic.

Ponència Sr. Javier Albares

Galeria d'imatges